El primer cop que vam veure els 16 panells de mosaic del Pavelló de l'Administració del Recinte Modernista de Sant Pau, la pregunta va ser inevitable: com es pot fer que això parli?
Els mosaics de Francesc Labarta i Mario Maragliano (1908–1911) narren 600 anys d'història hospitalària de Barcelona. Són peces úniques al món, reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni Mundial. I, tanmateix, la majoria dels visitants passaven davant seu sense entendre'ls. Sense eines per desxifrar la seva iconografia. Sense cap pont entre el passat que representen i el present des d'on els observen.
Aquí és on entra la intel·ligència artificial.
El repte tècnic: animar allò que és estàtic per naturalesa
Un mosaic és, per definició, un element estàtic. Peces de ceràmica, vidre o pedra encastades en una superfície. La seva bellesa és la d'allò que no es mou, que resisteix el pas del temps precisament perquè és immòbil.
Animar un mosaic no significa destruir aquesta naturalesa. Significa extreure'n el moviment latent: les figures que gesticula, els personatges que representen accions, les escenes que narren seqüències temporals. La IA ens permet detectar aquests elements i donar-los vida sense trair la integritat de l'obra original.
El procés, simplificat, segueix aquestes fases:
1. Documentació i recerca exhaustiva
Abans d'obrir cap programari, calen setmanes de recerca. En el cas de Sant Pau, vam treballar directament amb l'Arxiu Històric de l'Hospital, consultant documents originals, fotografies d'època i la bibliografia especialitzada sobre Labarta i Maragliano.
Sense rigor documental, qualsevol animació seria una interpretació arbitrària. La IA és una eina potent, però necessita saber què ha d'animar i per què.
2. Segmentació i anàlisi de les figures
Amb el material documental a la mà, el segon pas és analitzar cada panell per identificar les figures susceptibles d'animació: personatges, objectes en moviment, elements simbòlics que representen processos.
Aquesta segmentació es fa amb eines d'IA especialitzades en reconeixement d'imatges, entrenades per distingir entre els elements d'una composició i la seva relació espacial i narrativa.
3. Generació del moviment
El cor del procés. Aquí la IA genera frames intermedis entre posicions, crea transicions suaus, anima les figures respectant la física i l'estètica de l'obra original.
El resultat no és mai un moviment "natural" com el d'un personatge de dibuixos animats. És un moviment evocador: que suggereix, que convida a imaginar, que respecta el caràcter estàtic i solemne del mosaic original mentre li dona una nova dimensió temporal.
4. Narració i banda sonora
L'animació sola no explica res. Necessita una veu que contextualitzi, una música que acompanyi, un ritme que guiï l'espectador a través de la narrativa.
En el projecte de Sant Pau, vam compondre una banda sonora original d'estètica modernista i vam estructurar la narració en arcs temporals que seguien la cronologia dels 600 anys representats als panells.
El resultat: patrimoni accessible
L'audiovisual resultant va ser projectat per primera vegada el 15 de març de 2026, coincidint amb el 625è aniversari de la fundació de l'Hospital de la Santa Creu. La valoració del Patronat de la Fundació va ser molt alta.
Però el que més ens va satisfer no va ser l'aprovació institucional. Va ser observar els visitants davant la projecció: persones que mai havien entès aquells mosaics, entenent-los per primera vegada.
Això és el que fa la IA quan s'aplica al patrimoni cultural amb rigor i sensibilitat. No substitueix l'obra original. La fa accessible a nous públics, ampliant el seu rang d'impacte social, educatiu i emocional.
Teniu elements patrimonials que voldríeu fer parlar? Expliqueu-nos el vostre projecte.